MASSIFICACIÓ A MONTSERRAT !!

CONSTRUCCIÓ DE NOVES INFRAESTRUCTURES   AL COLL DE CAN MAÇANA (AGULLES)

Cada vegada que Montserrat ha sigut notícia als mitjans de comunicació (últimament molt sovint, ocupant no poques portades), quedava reflectida una de les majors preocupacions dels responsables del Patronat de la Muntanya de Montserrat, que era la progressiva,  insostenible i agressiva massificació de la muntanya.

Al llarg dels innumerables articles apareguts tant a La Vanguardia com a El Periódico i d’altres mitjans, apareixia tard o d’hora la perversa i controvertida connexió d’aquest perjudicial fenomen anomenat massificació, amb un “problema ocasionat pels escaladors”.

A partir d’aquesta introducció, comença sistemàticament una explosiva concatenació de relats sobre escaladors montserratins; o fent cua, en diferents rampes de la zona dels Gorros o alguna determinada zona d’escola esportiva, qual clients esperant en botiga de botifarres, o protagonitzant espectaculars baralles entre dues bel·licoses tribus d’escaladors, els que escalen cosint a parabolts els itineraris i en conseqüència embruten amb el ferro de la seva covardia l’entorn natural i els extremistes que destrossen aquests itineraris, perquè fan apologia irresponsable del perill i de l’exposició, amenaçant la seva pròpia vida o provocant accidents a tercers amb tan temerària, si no delictiva, conducta. Actuacions que arrisquen no tan sols la convivència entre nosaltres escaladors, si no fins i tot, envers la natura, l’entorn i la fauna salvatge.

I per resoldré aquest gran problema, caricatura de la realitat, arriben les beneïdes prohibicions i restriccions !!.

Curiosament, en tots aquests articles, mai, cap menció incidint en els principals focus de massificació, i en conseqüència de potencial agressió contra la natura montserratina, com són, per una banda la zona del Monestir, on arriba el gruix més intens i massiu de visitants a la muntanya, via ferrocarril-cremallera, autocar o vehicle particular, ni l’altre gran nucli de congestió massiva, el restaurant de la Vinya Nova, al qual es pot accedir en vehicle, i fins i tot, en autocar, per la única pista de tota la muntanya, que per amplada, artificialment aconseguida, permet lliurement el doble sentit de circulació simultània.

Tampoc hi ha força menció de la proliferació massiva o súper-població de cabres a Montserrat, les quals gradualment incrementen i acceleren l’erosió de camins i vessants, provocant constants despreniments i devastant amplies zones de cobertura vegetal autòctona.

Ara, en canvi, es promocionen unes noves i flamants instal·lacions turístiques amb plataformes per a pícnic i aparcament (que segurament i en breu es convertirà en un accés de pagament), les quals serviran com a nou focus d’alta concentració de visitants, mitjançant les quals es podrà batre un altre record d’afluència.

De ben segur, i per tal de contrarestar l’efecte maligne de la massificació, molt probablement, s’augmentaran les zones i àrees restringides per a l’escalada, l’enemic públic número 1 de la nostre benvolguda Montserrat, els quals, merescudament seran progressivament expulsats del paradís.