RESUM JORNADA TÈCNICA AL MONESTIR DE MONTSERRAT

La compatibilització de l’ús públic amb la preservació del patrimoni natural: l’escalada al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat

2017-03-15 17.04.03

Jornada força interessant i densa, que va tenir lloc el passat dijous, 16 de febrer. En total 11 ponències o intervencions d’aproximadament 30 minuts cadascuna, precedides per una breu benvinguda del pare Manel, com a representant del Monestir que va tenir la gentilesa de cedir l’aula on es celebrava la jornada, i una presentació a càrrec de la Directora general de Forests (Conselleria d’Agricultura) i del Gerent del Patronat de la Muntanya de Montserrat.

Hi van assistir al voltant de 100 persones. De les 11 intervencions, 9 eren membres de les administracions i 2 intervencions no adscrites a organismes oficials. En concret van ser; 3 ponències dels cossos de vigilància (agents rurals), 4 de diferents parcs naturals o patronat (Montserrat, Ports i Garraf), 1 de la fiscalia, 1 de l’administració de muntanya (FEEC) i 2 del col·lectiu d’escaladors que no pertanyen a cap estament de l’administració (Escalada Sostenible i l’escalador Manel Punsola).

De públic i va haver gran diversitat d’assistents entre els quals ens trobàvem membres de DEEP Catalunya.

FB_IMG_1487691368025

Foto: Carles Martí

Ponència 1-  Antecedents de la regulació de l’escalada a Montserrat. El falcó, la cuabarrada, el duc i l’aufrany: 22 anys de seguiment

A càrrec de l’agent rural, G. Lampreave – Història del seguiment de les aus a Montserrat des dels anys 80. Fracassos reproductors de la parella d’àligues cuabarrades existent. A l’any 89 desapareix la parella per trets dels caçadors. Comencen entre els anys 95 i 99 a redactar-se informes per part dels guardes, que relacionen directament l’escalada amb molèsties ocasionades a la fauna i en concret al falcó pelegrí. També s’alerta en els últims informes sobre molèsties ocasionades per l’afluència massiva a les vies ferrades. Segons aquests informes, són la principal causa dels fracassos reproductors i fins i tot de la possible desaparició (o migració) de determinades aus.

Al llarg d’aquests anys es desenvolupen les regulacions de l’escalada als parcs de Montsant, Ports, Garraf, Poblet, Montserrat, etc. Durant aquest període la FEEC i un reduït grup d’escaladors són els interlocutors amb alguns dels gestors dels parcs naturals. Sobre l’any 2008 es conclou un document regulador de l’escalada (prohibicions temporals i/o totals) que s’aprova a la comissió tècnica del Patronal de la Muntanya de Montserrat.

A l’any 2016 el falcó ha assolit pràcticament la seva saturació a Montserrat. Malgrat l’augment de tota mena d’activitats i d’usuaris al massís s’han mantingut les diferents espècies d’aus (xoriguer, duc, etc.) i fins i tot s’han incrementat notablement algunes espècies (falcons). Com a projecte de futur es vol recuperar el territori perdut d’àliga cuabarrada i gestionar la zona d’entorn de la cara sud de la muntanya. De moment no s’avança en com es vol fer.

FB_IMG_1489260239395

Foto: Col.lecció Monestir St. Benet

Ponència 2-  Estudis vinculats a l’escalada: Inventari i freqüència d’ús de les vies d’escalada.

A càrrec de l’escalador, Manel Punsola- Introducció sobre la importància de l’escalada en la història de Montserrat i la seva projecció internacional. Es repassen breument els principals escaladors pioners a les diferents èpoques i les seves vies més destacades, moltes actualment grans clàssiques: Guerra Civil, la primera època dels 40-50-60, la consolidació i projecció del massís als anys 70-80 i el naixement de les diferents disciplines internes, amb l’eclosió final dels 90 fins a l’actualitat, moment en el qual s’arriba a més de 5.600 vies existents. S’incideix que tot i haver un gran nombre d’itineraris d’escalada, amb zones on hi ha diferents densitats, hi ha moltes vies que pràcticament no s’escalen i no es pot afirmar que hi hagi una massificació d’escaladors. Dels 2,5 milions de visitants anuals a Montserrat, una ínfima part són escaladors, dels quals molts són habituals. Es treballarà per acabar de quantificar els principals usos d’agulles, parets, monòlits, zones, totxos i vies per part del col·lectiu escalador, per d’aquesta forma tenir una eina per avaluar els respectius impactes.

FB_IMG_1487867715250

Foto: Joan Jover – L’Elefant i Els Flautats

Ponència 3-  El funcionament de la regulació de l’escalada a Montserrat: La comissió tècnica

A càrrec del biòleg del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, J. Calaf- El 9 de juny l’any 1992, neix el decret 148/1992 que regula les activitats fotogràfiques, científiques i esportives al PN de Montserrat, que poden afectar les espècies de la fauna salvatge. Amb aquest decret el gestor (Patronat de la Muntanya de Montserrat) estableix les àrees i els períodes en que l’escalada es podrà dur a terme. A partir d’aquest moment es classifiquen diferents zones: Zona A (de màxim interès ambiental on l’escalada està prohibida permanentment), Zones B, C i D (de interès  per a la conservació d’aus rapinyaires de nidificació primerenca  o tardana i no rapinyaires, on l’escalada està prohibida temporalment (períodes de 6,  3 i mig  i 4 mesos restringits a l’any, respectivament). També s’estableix la possibilitat de modificar aquestes zones i períodes en el que s’anomena regulació dinàmica de l’escalada i es determinen recomanacions, especificacions i obligacions per a l’obertura de noves vies.

Al llarg dels diferents anys s’estableixen variacions en el radi que ha de tenir l’àrea regulada en quant a la distància mínima d’afectació al niu, essent des de 2015 de 50 metres. Aquestes distàncies són molt dispars si es comparen amb altres zones d’Espanya on poden arribar fins a 1000 metres, depenent de l’espècie i segurament depenent de les percepcions dels corresponents observadors i d’altres factors subjectius dels gestors. Des de l’any 2010 hi ha una mitjana de 5 denúncies administratives a l’any per incompliment de la regulació de l’escalada.

Tot allò relatiu a l’escalada, passa per la comissió tècnica que està formada per membres del Patronat, Agents Rurals, Direcció General de Medi Natural, FEEC, guardes dels refugis (altres sense especificar) que es reuneixen semestralment.

20170305_170335

Foto: Jean Charles

Ponència 4-  El funcionament de la regulació de l’escalada a Montserrat: La Subcomissió tècnica

A càrrec de la tècnica del Patronat de la Muntanya de Montserrat, A. Fargas i de l’escalador i membre de la Subcomissió, S. Llop- La Subcomissió, creada al 2014 a conseqüència de la instauració de la moratòria sobre prohibició d’obertura de noves vies d’escalada, actua com a assessoria tècnica i fa el seguiment de les peticions i execució dels treballs sobre les vies d’escalada autoritzades.

La moratòria es va implementar per iniciativa de la comissió durant els anys 2015 i 2016, amb la intenció d’obrir un període de reflexió, davant de la percepció dels responsables, què el col·lectiu d’escaladors no respectava ni complia la normativa i nombroses vies van ser obertes sense comunicació ni autorització. Es manifesta des de la comissió caos i desordre en equipaments sense respectar distàncies mínimes entre vies ni qualitat en els materials emprats i que hi ha zones, parets i agulles on no es possible obrir més vies, perquè no hi caben.

La subcomissió, amb la premissa que tothom té dret a escalar en diferents modalitats, té com a objectius establir criteris per les obertures i re-equipaments, establir les distàncies mínimes entre vies i vetllar per la coexistència dels diferents estils d’escalada. Actualment qualsevol nova obertura o re-equipament ha de disposar de la corresponent autorització. S’actualitza l’inventari de vies existents.

2017-03-15 15.42.28

Foto: Joan Vidal

Ponència 5-  Actuacions del Grup de Suport de Muntanya del cos d’Agents Rurals

A càrrec de l’agent forestal, C. Barés – Es fa un repàs cronològic de les diferents actuacions portades a terme pels agents rurals des del 2008, fins el 2016, en quant a inspeccions (unes 15), estudis de fauna / rescats d’animals (sobre 40) i desmuntatge de vies d’escalada i vies ferrades obertes sense autorització (al voltant de 5), en total 60 actuacions en 9 anys.

FB_IMG_1489258728344

Foto: Josep M. Guitart

Ponència 6-  El paper de la FEEC en les regulacions establertes a Catalunya

A càrrec del Vice-president primer de la FEEC, Ll. Simó – La FEEC ha anat participant en totes les regulacions existents a Catalunya amb major o menor fortuna, intentant defensar de forma global els drets dels excursionistes i escaladors. Manifesta que actualment hi ha uns 40.000 federats a tot el territori, però que el col·lectiu d’escaladors no hi participa d’una forma molt activa, havent-hi una part molt important d’escaladors que ni tan sols es troba federada.

Ponència 7-  Exemple de regulació a Catalunya. Parc Natural dels Ports

A càrrec del representant de la Generalitat de Catalunya del PN dels Ports, J. Mestre – Es va crear al 2001 i té una extensió actual d’unes 52 Ha. i comprèn les comarques prelitorals del Baix Ebre, Montsià i Terra Alta. L’objecte d’aquesta creació contemplada al decret 160/2001 és la protecció dels valors geològics, paisatgístics i culturals. Es fa menció que els usos públics del parc no poden impactar negativament sobre els valors protegits. A l’any 2002 es crea una comissió per tal de regular l’escalada on hi participen representants dels centres excursionistes de la zona i la FEEC. Al parc hi habiten diferents falcons (pelegrí), àligues (daurada i perdiguera) i ducs, a més d’alguna espècie protegida de flora (Salix Tarraconensis). S’estableixen zones totalment prohibides a l’escalada i obertura de noves vies, temporalment permeses i zones lliures. Segons els vigilants, en els últims 10 anys, es detecten alguns incompliments de les regulacions sense especificar, però no es realitza cap denuncia.

FB_IMG_1489260254168

Foto: Col.lección Monestir St. Benet

Ponència 8-  Exemple de regulació a Catalunya. Parc Natural del Garraf

A càrrec del representant de la Diputació de Barcelona del PN Garraf, S. Llacuna – També en aquest parc natural s’estableixen regulacions a l’escalada i es creen les zones totalment prohibides al llarg de tot l’any amb un abast bastant extensiu que agafa pràcticament les dues vessants rocalloses del Fons de Vallbona, la vessant occidental del Pic del Martell des de la via Mutant World fins passat la Penya del Caus i tot el vessant oriental des del peu del Morro Curt fins a la base del Turó de Vallbona. La zona temporalment restringida des de l’1 de juny fins el 15 de gener (7 mesos i mig) que afecten els sectors de La Falconera, Cal Boter i Can Roca i la zona on es permet l’escalada tot l’any que comprèn la Penya Ginesta, el Pas de la Mala Dona i una petita part del Pic del Martell d’oest a est, fins a la via Mutant World. S’incideix en el llarg període des de 1980 fins a 1995 en el qual es van donar repetits fracassos reproductors  d’una parella d’àliga cuabarrada i voltor comú, també als anys 2008-10-12-14  i s’apunta com a causa, incompliments de les regulacions d’escalada. Es recorda que el propòsit de les regulacions és garantir la conservació, permetre l’escalada de forma respectuosa i sensibilitzar els usuaris.

Ponència 9-  El codi penal, tipificacions sobre fauna protegida durant la nidificació

A càrrec del fiscal de Medi Ambient i Urbanisme, A. Pelegrin – La veritat és que després d’aquesta intervenció, vàrem necessitar d’un determinat temps d’assimilació, en poder processar la dimensió del missatge que es volia transmetre. Realment ens va semblar impactant. Potser representa la realitat política que ens toca viure actualment, potser era un advertiment, potser no era necessari l’ensurt o potser li hem de donar les gràcies per despertar en nosaltres la consciència en la voluntat i la reclamació del dret de ser presents i voler formar part de les decisions que marcaran les regles del joc.

Fins ara, el no respectar les regulacions comporta denúncies que poden derivar en sancions de tipus administratiu, de diferent import o quantia. Quan s’escala una via fora de temporada o en zona prohibida, s’infringeix una norma, però no hi ha intenció de causar dol o de fer mal a cap criatura vivent. Al contrari, sabem que quan s’escala en plena natura, es combrega amb la fauna salvatge, i la flora de l’entorn sempre ens motiva.

La novetat que introdueix el fiscal, és la interpretació del fet d’escalar en condicions antireglamentàries en un espai natural protegit i regulat (per molt abusives o poc creïbles que ens puguin suposar aquestes restriccions), com un presumpte acte delictiu, assimilable a una agressió directa a tota la fauna protegida, per posar en perill l’existència de l’espècie o fins i tot poder causar la mort de determinades aus. La corresponent denuncia comportaria l’obertura de diligències penals per part de la fiscalia i seria decisió del jutge, en base a un posterior judici, dictaminar o establir la presumpta culpabilitat o innocència.

Arribat a aquest punt, cobra un especial sentit la maledicció que es desitja al pitjor dels enemics: “Pleitos tengas, aunque los ganes”

20170305_165520

Ponència 10-  Actuacions d’inspecció i control efectuades pels Agents Rurals i regulació d’altres activitats esportives

A càrrec de l’agent rural, M. Fernàndez – A més de les tasques de vigilància del cos d’agents, es recalca també una labor informativa i pedagògica. Des de 2009 fins a l’actualitat, al PN de Montserrat, els agents han realitzat: 74 inspeccions de circulació motoritzada que van derivar en 21 denuncies, 61 inspeccions de refugis, cases forestals etc., 15 inspeccions d’acampada i 486 inspeccions d’activitats esportives de les quals un total de 29 han estat denunciades (escalada no permesa o equipaments d’escalada no autoritzats, activitats no autoritzades en vies ferrades, parapente, etc.)

FB_IMG_1488272092790

Foto: Col.lecció Abadía de Montserrat

Ponència 11-  La situació a Espanya. Projecció del documental “Prohibido Escalar”

A càrrec dels membres de l’associació Escalada Sostenible, Juanma León i exposat per José Manuel Velazquez-Gaztelu – Sens dubte, per a nosaltres (DEEP’ers), una de les intervencions estel·lars, per proximitat i bona predisposició a l’harmonització. Es planteja la necessitat d’un equilibri entre l’administració, el col·lectiu escalador i la importància de treballar per a la conservació dels espais naturals. Des del punt de vista dels escaladors, i de la ciutadania de tot el país en general, l’administració és percebuda com un ens inaccessible, amb directrius variables o canviants, a més de rígida, pesada i que no sempre atent les necessitats dels administrats. Per altra banda, el col·lectiu d’escaladors es vist per l’administració, com una aglomeració, massificat, sobre tot desunit i anàrquic. Per resoldre problemes, és necessari la conscienciació, tenir-se confiança i sobre tot i molt important, sentir empatia.

Sense aquesta necessària empatia entre els grups implicats, tant la conservació com l’escalada aniran de mal en pitjor. El cas de Montserrat i el possible enteniment entre les parts, es veu arreu d’Espanya com un cas pioner. Les associacions d’escaladors, com és el cas d’Escalada Sostenible, han de treballar també en la conscienciació i l’educació de tot el col·lectiu. La millor forma de protegir i defensar l’escalada, és protegir l’entorn on la practiquem.

La ponència es va completar amb interessants vídeos de les problemàtiques dels escaladors amb les regulacions existents al País Basc, les illes, zona centre i Andalucia.

IMG_63316065752662-1

VALORACIONS; DEEP Catalunya

Aquesta iniciativa obre les portes del diàleg i ens ubica a l’actual realitat. Tots ens hem d’implicar, tots ens hem d’escoltar.

Al llarg de diferents intervencions s’ha establert una relació causa-efecte que apunta pràcticament de forma unidireccional a l’escalada com a causant del successiu fracàs reproductor de les especies amenaçades. En aquest sentit i com a observadors exhaustius qualificats, que també hi ha al col·lectiu d’escaladors, hauríem d’afegir altres efectes externs de pes, com: interaccions i competència amb altres especies predadores (corbs, etc.), sorolls i molèsties ocasionades per activitats lúdiques existents al parc (restaurants, turisme massiu, etc.), atacs freqüents i directes contra la fauna provocats per furtius i d’altres que de ben segur incideixen per descompensar aquest complicat equilibri.

Segons les dades facilitades pels agents rurals sobre denúncies practicades en els últims anys (5 per any, sense especificar el nombre que han derivat en sanció), podem concloure que la immensa majoria del col·lectiu escalador, és exquisidament respectuós amb les regulacions.

Davant de la percepció expressada en altres ponències sobre el caos i desordre en equipaments, distàncies entre vies i poca qualitat en els materials emprats al massís, que creiem un tant magnificat, destacar que això  s’ha donat, sobretot, en una zona concreta del massís (Gorros), sent una zona no sotmesa a regulació. La qualitat dels materials és sobre tot deficitària, en quant a materials atacats per corrosió i envelliment, en totes les vies antigues no re-equipades. Per tant benvinguda la iniciativa de la subcomissió de tractar el re-equipament amb criteri.

Haurem d’estar particularment pendents sobre els futurs projectes de gestió a l’entorn sud de Montserrat, per implicar-nos amb força i col·laborar a través de la nostra veu i punt de vista.

Vam trobar a faltar, que no es parlés des de la tribuna de l’administració en cap moment, sobre els efectes, perfectament visibles, causats a la flora i rocam del massís, per la re-introducció a l’any 95 de la Capra Hispànica i la seva actual possible sobre-població.

Hem de conscienciar tot el col·lectiu sobre el respecte a la nostra natura, que majoritàriament ja practiquem, i ser crítics amb conductes incorrectes i antireglamentàries per no situar-nos més enllà de la fina línia blava que separa la legalitat del comportament denunciable, sense renunciar a reivindicar el nostre dret d’escalar.

En definitiva, qualificar la jornada com a extremadament positiva en tots els sentits. Lloable iniciativa del Patronat de la Muntanya de Montserrat. La comptabilització parteix de la base de la coexistència i al llarg de la jornada ha hagut argumentació i comunicació, tot i què les intervencions més nombroses hagin estat manifestades des del punt de vista de l’administració. Agrair la part final, on s’ha possibilitat en una taula rodona la participació de tots els assistents en un torn obert de paraules.

FB_IMG_1489320844032

Foto: M. Teresa Fàbregas

Anuncios

Prou restriccions!

 

ALLIBEREM EL SECTOR DEL TRUC (PARET DELS TRONS I ZONA ESPORTIVA) AL COSTAT DE LA VINYA NOVA!!

News 4

Fa ja uns quants anys, el Patronat de la Muntanya de Montserrat va incloure aquesta zona dins de les àrees restringides permanentment (Prohibició permanent de l’escalada, sector A-1, Serrat de la Vinya Nova – Sajolida) amb motiu de la possible nidificació cautelar d’aus d’interès rupícola.

Ens referim a una petita part del sector, a la roca del Truc i els seus contraforts ubicats just tocant el vessant oriental del Torrent de Pont en la seva part inferior més propera del restaurant de la Vinya Nova.

Durant els últims 8 anys hem anat observant impotents aquest sector prohibit, sense detectar cap activitat avícola ni existència de nius. Solament hem sentit el soroll constant provocat per l’activitat del restaurant i hem olorat intensament els fums dels calçots i les carns a la brasa.

News 1

Davant de l’interès que per a nosaltres escaladors si desperta aquesta zona, doncs hi ha ITINERARIS OBERTS JA FA MOLTS ANYS (molts anys abans de les primeres restriccions), tant de vies clàssiques al Truc i la Paret dels Trons, fins a interessants i difícils itineraris esportius ubicats a la base, demanem la re-consideració de zona escalable.

Les restriccions, han de ser creïbles i basades en fets objectius. No han de ser un perjudici gratuït contra el col·lectiu d’escaladors.

EN DEFENSA DE TOTS ELS ESCALADORS, ALLIBEREM EL SECTOR DEL TRUC !!

Zona A-1 News 3

MASSIFICACIÓ A MONTSERRAT !!

CONSTRUCCIÓ DE NOVES INFRAESTRUCTURES   AL COLL DE CAN MAÇANA (AGULLES)

Cada vegada que Montserrat ha sigut notícia als mitjans de comunicació (últimament molt sovint, ocupant no poques portades), quedava reflectida una de les majors preocupacions dels responsables del Patronat de la Muntanya de Montserrat, que era la progressiva,  insostenible i agressiva massificació de la muntanya.

Al llarg dels innumerables articles apareguts tant a La Vanguardia com a El Periódico i d’altres mitjans, apareixia tard o d’hora la perversa i controvertida connexió d’aquest perjudicial fenomen anomenat massificació, amb un “problema ocasionat pels escaladors”.

A partir d’aquesta introducció, comença sistemàticament una explosiva concatenació de relats sobre escaladors montserratins; o fent cua, en diferents rampes de la zona dels Gorros o alguna determinada zona d’escola esportiva, qual clients esperant en botiga de botifarres, o protagonitzant espectaculars baralles entre dues bel·licoses tribus d’escaladors, els que escalen cosint a parabolts els itineraris i en conseqüència embruten amb el ferro de la seva covardia l’entorn natural i els extremistes que destrossen aquests itineraris, perquè fan apologia irresponsable del perill i de l’exposició, amenaçant la seva pròpia vida o provocant accidents a tercers amb tan temerària, si no delictiva, conducta. Actuacions que arrisquen no tan sols la convivència entre nosaltres escaladors, si no fins i tot, envers la natura, l’entorn i la fauna salvatge.

I per resoldré aquest gran problema, caricatura de la realitat, arriben les beneïdes prohibicions i restriccions !!.

Curiosament, en tots aquests articles, mai, cap menció incidint en els principals focus de massificació, i en conseqüència de potencial agressió contra la natura montserratina, com són, per una banda la zona del Monestir, on arriba el gruix més intens i massiu de visitants a la muntanya, via ferrocarril-cremallera, autocar o vehicle particular, ni l’altre gran nucli de congestió massiva, el restaurant de la Vinya Nova, al qual es pot accedir en vehicle, i fins i tot, en autocar, per la única pista de tota la muntanya, que per amplada, artificialment aconseguida, permet lliurement el doble sentit de circulació simultània.

20160305_142819

image

IMG-20160130-WA0012

Tampoc hi ha força menció de la proliferació massiva o súper-població de cabres a Montserrat, les quals gradualment incrementen i acceleren l’erosió de camins i vessants, provocant constants despreniments i devastant amplies zones de cobertura vegetal autòctona.

DSCN1045

Ara, en canvi, es promocionen unes noves i flamants instal·lacions turístiques amb plataformes per a pícnic i aparcament (que segurament i en breu es convertirà en un accés de pagament), les quals serviran com a nou focus d’alta concentració de visitants, mitjançant les quals es podrà batre un altre record d’afluència.

De ben segur, i per tal de contrarestar l’efecte maligne de la massificació, molt probablement, s’augmentaran les zones i àrees restringides per a l’escalada, l’enemic públic número 1 de la nostre benvolguda Montserrat, els quals, merescudament seran progressivament expulsats del paradís.